el cant de la sibil.la

24 de desembre: el cant de la Sibil·la
Aquesta és una tradició antiga i molt arrelada,és considerat el drama en català més antic que s'ha conservat.Comença almenys al segle X a Ripoll i s'escampa arreu de Catalunya on perdura fins al XVI. Hi ha documents que parlen de la seva representació a quasi totes les catedrals catalanes durant aquest segle: a Ripoll, a la Seu d'Urgell, a Girona, a Vic, a Barcelona, a Tarragona, a València,a l'Alguer i a ses Illes,una vegada reconquerida Mallorca el cant gregorià i la litúrgia romana hi entren també de ple;

Fins el segle XIII es va cantar en llatí, i des d'aleshores es va anar adaptant al català, l'occità i el francès.

El Cant de la Sibil·la és una peça d'origen medieval,un drama litúrgic i cant gregorià i que profetitza la fi del món. La cançó es basa en una melodia d'origen mossàrab i té uns versos atribuïts a Anselm Turmeda, escriptor mallorquí del segle XIV que va traduïr al català el Judicii Signum (llibre del Judici Final), en el qual es basa la composició. A més, n´existeixen versions en llatí i provençal.
La representació del Cant de la Sibil·la té lloc la nit del 24 de desembre a l'interior de diverses esglèsies. La protagonitza un jove, vestit amb túnica i mantell de sedes brodades, cofat amb un capell i amb una espasa a la mà.


Cada any i des d’en fa un munt d'anys, la Maria del Mar Bonet, canta el Cant de la Sibil·la per donar un suport al Casal dels Infants del Raval.


També a Barcelona es fa un cant a Santa Maria del Mar.

Broadcast Yourself LIVE

El jorn del judici
parrà el qui haurà fet servici.
Jesucrist, Rei universal,
homo i ver Déu eternal,
del cel vindrà per a jutjar
i a cada un lo just darà.
Ans que el judici no serà,
un gran senyal se mostrarà:
La terra gitarà suor
i tremirà de gran paor.
Terratrèmol tan gran serà
que les torres derrocarà;
les pedres per mig se rompran
i les muntanyes se fondran.
Los puigs i plans seran igual.
Allà seran los bons i mals,
reis, ducs, comtes i barons,
que de sos fets retran raons.
Gran foc del cel davallarà,
mar, fonts i rius, tot cremarà.
Los peixos donaran gran crit,
perdent son natural delit.
El sol perdrà la claredat,
mostrant-se fosc i alterat;
la lluna no darà claror
i tot lo món serà tristor.
Après vindrà, terriblement,
lo Fill de Déu Omnipotent:
de morts i vius judicarà;
qui bé haurà fet, allí es veurà.
Als bons dirà: -Fills meus, veniu,
benaventurats, posseïu
el regne que us està aparellat
des que el món va ésser creat.
Als mals dirà molt agrament:
-Anau, maleïts, an el torment;
anau, anau al foc etern
amb vostro príncep de lo infern.
Humil verge qui haveu parit
Jesús infant en esta nit,
vullau a vòtron Fill pregar
que de l'infern vulga'ns lliurar.
El jorn del judici
parrà el qui haurà fet servici.