Balcons de Barcelona.

Un espai privat obert al públic.

ÀLBUM DE L'INSTITUT DEL PAISATGE URBÀ

Admirar els balcons
• Una publicació recull més de 150 fotos amb belles façanes de BCN

• Proposa recórrer la ciutat aixecant la vista


Balcones La Pedrera, Gaudí


Balcones Casa Batlló, Gaudí

CRISTINA GARDE
BARCELONA
Dels balcons de Barcelona se'n poden admirar els barrots, les rajoles, els ornaments a les parets, les flors o els objectes mal apilats. Des dels balcons, en alguns llocs de la ciutat, encara s'hi estén la roba i es xafardeja. "No ens enganyem, a les ciutats de clima fred no hi ha balcons", assegura el medievalista Anton M. Espadaler. El balcó és una invenció del tot mediterrània.
No obstant, no hi havia cap llibre que ressaltés la importància que té aquest element arquitectònic. Per aquest motiu, l'Institut del Paisatge Urbà ha volgut publicar el primer, il.lustrat amb fotografies de Ramon Manent i comentat per Anton M. Espadaler. Balcons de Barcelona. Un espai privat obert al públic recorda com ens permet conèixer aspectes de la vida urbana.

carrer Avinyó
Aparador de la burgesia
"És un invent bastant recent, de finals del XVI, i respon a raons de ventilació", explica Espadaler, que a continuació descriu els pisos que hi ha al Casc Antic, amuntegats en carrers estrets com el de Princesa. També recorda com el Quixot a l'arribar a Barcelona queda fascinat per la novetat que suposa a tota la península.
A partir d'aquell moment, el balcó reforça la relació entre els veïns. Les converses d'un edifici a l'altre són habituals i apareixen els coquetejos al més pur estil de Romeu i Julieta. "Durant el Modernisme, a més, es converteix en l'aparador per poder exhibir l'ego de les famílies burgeses", comenta l'historiador. Per aquest motiu tenen tanta opulència els pisos principals de l'Eixample. Per tot això, era obligatori que al llibre hi apareguessin els balcons de la casa Amatller o de la Pedrera.

"Tenim un museu que desconeixem", reconeix Manent. El fotògraf, que va captar entre 400 i 500 imatges, també va passejar per Gràcia i la Barceloneta. Sens dubte, per a ell i Espadaler la perspectiva que s'aprecia des del barri dels mariners és la més espectacular. "No hi ha res comparable al món excepte la part baixa de Nàpols", assevera aquest medievalista.
"Va ser una sorpresa fins i tot per als mateixos autors perquè sovint no ens fixem en els balcons", observa el president de l'Institut del Paisatge Urbà, Ramon García-Bragado. Espadaler reitera l'opinió del també tinent d'alcalde d'Urbanisme: "És un llibre que requereix caminar en una posició estranya per la ciutat".

http://www.elperiodico.cat/







Nota: les fotos no corresponen al llibre, són de la meva "col.lecció particular"